Un tret original, una mena de segell d'identitat dels Serra és i ha estat l'experimentació amb tècniques de reflexos metàl·lics. Val a dir que, des que es va fundar la nissaga, hi ha una preocupació per la dimensió tècnica de la ceràmica i els aspectes que giren a l'entorn de la cocció i els pigments. Ja Antoni Serra i Fiter va estudiar i investigar les tècniques i els colors a altes temperatures, recerca que ha estat ampliada per les generacions successives, tot especialitzant-se en la tècnica dels reflexos metàl·lics.

La tècnica dels reflexos metàl·lics és una tècnica immemorial, ja conreada pels àrabs amb tres colors, però que els Serra han portat fins a les últimes conseqüències assolint una vintena de colors. En les vitrines es pot observar

aquest itinerari, un itinerari que va des d'unes peces molt primitives en que la tècnica dels reflexos metàl·lics es manifesta d'una manera molt tímida, fins al refinament i riquesa de matisos i colors de les últimes obres.

Un dels temes més conreats en l'etapa de maduresa, quan els Serra han assolit un gran domini de la tècnica dels reflexos metàl·lics, és el paisatge que possibilita un sens fi de possibilitats i efectes. Tot i això, Josep Serra Abella en el seu últim tram creatiu renova la decoració amb nous motius, vegetals i especialment geomètrics, que semblen cercar una síntesi entre ceràmica i ornament més enllà dels procediments estrictament pictòrics.

Un altre aspecte important, paral·lel a la recerca sobre els reflexos metàl·lics, ha estat la reivindicació de la decoració en la ceràmica. I és que, pels germans Serra, la decoració en ceràmica és la seva condició. Tot i que podem trobar exemples de formes pures, el gruix de la seva producció i la seva concepció de ceràmica es troba en la decoració. Per què? Ells mateixos tenen una ambició artística; se senten i són artistes. Més encara: des de l'antiguitat la ceràmica es decora; la decoració en ceràmica, des de sempre, és una possibilitat latent; els Serra l'aprofiten.