|
Jordi
Serra Moragas (1942), fill de Josep Serra Abella, representa
el tercer relleu generacional de la nissaga. El seu
perfil com a creador és complex i ric: deixeble
del seu pare i del seu oncle Rafael Solanic, a més
de ceramista, és pintor i dibuixant. També
la seva formació és molt diversificada,
una formació que complementa aspectes estrictament
tècnics amb artístics. Efectivament, a
més de l'aprenentatge al taller familiar i de
seguir ensenyaments d'art, Jordi Serra és enginyer
tècnic químic; cosa que vol dir que està
especialment capacitat per a les qüestions tècniques
referents a la cocció
|
 |
dels
pigments a altes temperatures. Amb aquest domini tècnic
es pot entendre que Jordi Serra Moragas hagi assolit
uns resultats impensables en el domini de la ceràmica
de reflexos metàl·lics: efectes d'iridescències,
transparències, difuminats de color, que són
els trets visuals més significatius de la tècnica
dels reflexos metàl·lics, són amplificats
i portats fins a les últimes conseqüències.
Jordi Serra sembla una mena de demiürg capaç
de transformar i capgirar la noció de pigment
a què estem habituats. (segueix>>)
|
|
A
nivell artístic, en una línia de continuïtat,
impulsa i afirma el concepte que ha definit fins ara
la nissaga dels Serra: la ceràmica d'art. A banda
de col·laborar puntualment amb artistes, el mateix
artista, reivindica la decoració en ceràmica
i la reivindica tot incorporant nous motius amb els
nous efectes dels reflexos metàl·lics.
El que interessa assenyalar és que incorpora
un nou model decoratiu que, ja sigui l'abstracció,
ja la figuració, sintonitza amb els esdeveniments
artístics contemporanis. Reinventar la decoració
amb tota la memòria acumulada pels Serra, reinterpretar
la tradició amb una sensibilitat contemporània
i des de la modernitat, és l'aportació
de Jordi Serra Moragas.
Jordi
Serra és essencialment ceramista, però
no es pot marginar la seva dimensió com a pintor
i especialment com a dibuixant. Si hi ha un tret que
unifiqui i doni sentit a aquesta diversitat expressiva
és la línia. Últimament Jordi Serra
conrea una temàtica i uns motius figuratius en
els quals la línia és la protagonista.
|
|
Una línia extremadament sensual
que recorda vagament Picasso i el "bonheur de vivre"
de Matisse, manifestació cristal·lina
i transparent, aèria i sense pes. Una línia
espontània que brolla com per un impuls natural
i sincer sense possibilitat de correcció o rectificació.
Un gest que és una línia, una línia
que alhora és un gest i que els dos com a unitat
són resultat d'un impuls interior sense afectació.
¿Què
aporta la ceràmica a aquesta línia? Si
Jordi Serra Moragas treballa amb ceràmica és
perquè la ceràmica diu coses que ningú
més pot transmetre; la ceràmica és
la matèria de la línia en el sentit més
ampli del terme: és la carn de la figura, és
la vida de la línia, allò que li ofereix
color i substància. Jordi Serra, especialista
en reflexos metàl·lics, ens fa pensar
que, avui com ahir, la ceràmica com l'art segueix
sent una mena de mirall d'evocacions.
|
