EL NOUCENTISME: ANTONI, JOSEP i ENRIC SERRA ABELLA. LA SEGONA GENERACIó DE CERAMISTES

La següent generació, els fills d'Antoni Serra Fiter: Antoni, (1905-85), Josep (1906-89) i Enric (1908-86) Serra Abella, encetarà una altra etapa. En aquesta generació hi ha una continuïtat respecte a l'obra del pare, però amb una orientació completament nova. En primer lloc, es funda (1928) i consolida l'empresa familiar com a obrador de productes ceràmics que perdurà fins el dia d'avui en el mateix indret, can Serra, on som. En segon lloc, a banda de la col·laboració

amb artistes, l'esperit que defineix millor l'aportació d'aquesta generació és la voluntat d'una ceràmica d'art, malgrat les dificultats que imposava el context.

Un episodi importantíssim per a la seva formació va ser l'Escola Superior dels Bells Oficis (1914-1924), -on el pare va exercir com a professor- una institució noucentista creada per la Mancomunitat de Catalunya i destinada a la promoció dels oficis artístics i a la formació de quadres tècnics. (segueix>>)

Les primeres peces estan empeltades de l'esperit de l'Escola i del Noucentisme: es recuperen tècniques i recursos inspirats en el passat autòcton; d'aquí que s'utilitzin els colors i els blaus del set-cents i s'adopti una iconografia d'inspiració popular i formes blanes d'un volgut arcaisme.

Amb el pas del temps s'amplia el registre de formes, tècniques i motius ornamentals. Un exemple: en sintonia amb l'evolució de les modes artístiques, els Serra incorporen, entre altres, l'impacte de l'Art Decó. Directa o indirectament, bona part dels dissenys dels anys vint i trenta responen a aquest estil decoratiu difós a Catalunya especialment arran de l'exposició de 1929 en la qual els Serra participaren en l'ornamentació del Pavelló dels Artistes Reunits, d'un inconfusible caràcter Art Decó. Així, a banda de motius i formes, les figuretes, realitzades especialment per Antoni Serra Abella, s'identifiquen amb un certa atmosfera Art Decó.

RAFAEL SOLANIC. CERÀMICA I ARQUITECTURA

La biografia professional i artística dels Serra s'interrelaciona amb la història de l'art català. Per una banda, els mateixos artistes, tenen una ambició que sobrepassa el límits de la ceràmica tradicional i per l'altra, amb una especial densitat de relacions, col·laboraren en projectes d'una gran diversitat d'artistes.

Potser la relació més fecunda va ser amb Rafael Solanic (1895-1990) -vinculat familiarment amb els Serra- que instal·là el seu propi taller a l'obrador de can Famades.

Rafael Solanic, qualificat com un dels escultors més significatius del Noucentisme, és, però, un creador plural que treballà l'orfebreria, el vitrall, la talla de pedra i fusta, la fosa... i, naturalment, la ceràmica en un registre molt dilatat; és a dir des de l'escultura (terracuita i gres), l'ornament ceràmic aplicat a l'arquitectura i a l'interiorisme o la ceràmica esmaltada, val a dir, realitzada sempre amb la col·laboració dels Serra.

Un altre aspecte molt significatiu és la col·laboració dels Serra i el mateix Rafael Solanic, responsable del disseny, en projectes arquitectònics. Entre molts altres, són exemplars la seva participació amb l'arquitecte Lluís Bonet Gari i altres.

¿Què aportava la ceràmica a l'arquitectura? Potser avui en dia estem en condicions de valorar-ho perquè estem recuperant la noció d'ornament al marge dels prejudicis imperants fins fa ben poc. Ara retrobem sentit en l'aplicació de la ceràmica a l'arquitectura (ja siguin mòduls esmaltats que cobreixen columnes, arcs, capitells, etc. o ja siguin elements volumètrics com brolladors, escalinates etc.). La ceràmica en l'arquitectura significa recuperar una tradició autòctona -reiniciada en el modernisme amb l'esclat dels oficis artístics-, però representa, sobretot, enriquir en un sentit molt ampli l'objecte arquitectònic a nivell d'identitat, a nivell simbòlic, a nivell funcional... En paraules de Solanic, la ceràmica en aquitectura s'expressa com "al servei i al decòrum ambiental i utilitari de la comunitat"; això vol dir embellir l'entorn tenint en compte els aspectes funcionals amb un component ètic de servei a la societat.

Període de formació: Antoni, Josep i Enric Serra Abella realitzen el seu aprenentatge artístic a l'Escola Superior dels Bells Oficis.

Primera cuita de "Ceràmiques Serra". S'inicia l'investigació sobre els reflexos metàl.lics

Primera participació en una exposició col·lectiva: Exposició d'Art Sacre. A partir d'aquest any la seva participació en exposicions col·lectives, nacionals i internacionals, serà constant.

Primera exposició monogràfica dels germans Serra a la Galeria dels Bells Oficis (Girona) a la que seguirà la de Galeria Syra (Barcelona, 1934) i la de la Galeria Argos (Barcelona, 1944) entre moltes altres..

Enric Serra Abella se separa de "Ceràmiques Serra" i continua la seva pròpia trajectòria tot organitzant amb el seu fill, Enric Serra Rogent, un obrador ceràmic a Collbató (Barcelona).

Antoni Serra Abella es retira per jubilació. Pel contrari Josep Serra Abella amb el suport del seu fill Jordi Serra Moragas continua la seva activitat fins pràcticament el final de la seva vida.