|

|
|
La
nissaga dels ceramistes Serra comença amb Antoni
Serra Fiter (1869-1932) en el marc del Modernisme -versió
catalana de l'Art Nouveau- de finals del segle XIX i
principis del segle XX. Modernisme vol dir, sobretot,
afany de modernitat en sintonia amb els canvis que s'estan
produint en la ciutat industrial. És rèplica
cultural a la revolució industrial que s'està
desenvolupant a la Barcelona de finals de segle amb
el rerafons de Gaudí, de "Els Quatre Gats", de
la formació de Picasso, del poeta Maragall, etc.
Antoni Serra Fiter, originàriament pintor, acabà
per
|
 |
especialitzar-se
com a ceramista i fundà la "Manufactura de Porcelanas
y Gres artísticos" (1904-1908), el primer taller
especialitzat en porcellana i en ceràmica d'art
de l'Estat Espanyol. Fita important, ja que fins aleshores
la tradició autòctona estava limitada
a la terrissa popular o bé al concepte d'artesania.
Més encara: Antoni Serra Fiter passa per ser
un dels fundadors de la ceràmica contemporània
al nostre país en introduir i difondre noves
tècniques de cocció a altes temperatures
i nous materials amb totes les seves implicacions. (segueix>>)
|
|

|
|
|
D'aquesta
manera s'ampliava la noció de ceràmica més
enllà de la ceràmica pintada i més
enllà d'una ceràmica de tradició
artesanal. Posteriorment exercirà com a professor
a l'Escola Superior dels Bells Oficis (1921-1924), i amb
això serà el punt de referència per
la generació següent -Llorens Artigas, un
dels seus deixebles entre molts d'altres, per exemple-
que consolidà el concepte de ceràmica d'art
i practicà la ceràmica amb un coneixement
tècnic. Antoni Serra Fiter, com a ceramista i com
a docent, va dotar la ceràmica d'un fonament científic
i tècnic que serà la base pel desenvolupament
de la ceràmica contemporània. Amb ell se
supera una noció arcaica i primitiva de la ceràmica
per arribar a la ceràmica com a obra de creació.
Tot i això, la seva innovació no es redueix
a aspectes estrictament tècnics. Antoni Serra i
Fiter també va ser un dels pioners en importar
un nou concepte d'objecte artístic més enllà
de l'obra única tradicional. Amb el rerafons del
Modernisme, la industrialització i l'aparició
de la classe mitjana, esdevé una nova manera d'entendre
l'art, inexistent fins aleshores: el petit objecte, relativament
econòmic, realitzat semiindustrialment i de sèries
molt reduïdes.
|
|
En aquest context, la ceràmica
era un mitjà ideal i Antoni Serra Fiter va aprofitar-la
per assolir-ne un nou concepte: l'objecte artístic
propi del Modernisme.
Antoni
Serra Fiter, com a ceramista, realitza ell mateix peces
personals, encara que un dels seus mèrits més
singulars consisteix en haver elegit com a col·laboradors
els artistes més inquiets de l'època:
joves artistes que posteriorment acabaran per ser els
creadors més significatius de l'art català
del moment. Així, el seu taller també
es responsabilitza del trasllat a porcellana de treballs
originals d'escultors tan significatius com Enric Casanovas,
Ismael Smith, Miquel Blay, Pau Gargallo, Joan Carreras,
Gustau Violet, Agapit Vallmitjana Abarca, Joan Llimona,
Dionís Renart, o col·labora en la decoració
de gerros amb Josep Pey, Maria Rusiñol o Xavier
Nogués.
|
|
 |
|
Trets Biogràfics |
| 1875 |
|
S'inicia
com a pintor, pràctica que compagina amb altres
activitats laborals. La baralla (1897) és la
millor pintura d'Antoni Serra Fiter.
|
| 1893
|
|
Entre
altres activitats cíviques i relacionades amb
l'art, és soci fundador de l'associació
"Academia Artística libre" formada per artistes
com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell,
Joan Brull, Ramon Pichot, entre altres.
|
| 1904
|
|
Funda
la manufactura, "Fábrica de porcelanas y gres
artísticos", el primer obrador especialitzat
en ceràmica d'art de l'Estat. Espanyol.
|
| 1907
|
|
Participa
a diferents exposicions internacionals a Madrid, Londres
i París. Obté, entre altres premis, el
diploma "Gran Prix" a Londres.
|
| 1921
|
|
Professor
de ceràmica a l'Escola Superior dels Bells Oficis
(Barcelona) on introdueix un concepte tècnic
de la ceràmica.
|
| 1926
-28 |
|
Amb
els seus fills, Antoni, Josep i Enric, refunda l'empresa
familiar a la Masia, coneguda actualment com can Serra
i localitzada en el límit entre els municipis
de Cornellà i Hospitalet de Llobregat, iniciant-se
d'aquesta manera una nova etapa.
|
tornar
<<
|